MICRORELATS

El jurat, Ramon Alabau, Toni Pujals, Quim Viñas amb Francesc Morera en les funcions  de secretari, reunit a la xarxa ha decidit  que el microrelat que comença “El ferotge Rex….”, de Neus Chacon Mendoza, ha merescut ser el guanyador del 1 concurs de microrelats “socalpuntticpuntcat”.

Sempre donant voltes. Tenia la certesa que algun dia ho trobaria. Finalment se n’adonà, tot el què li calia era dins seu.

Una inniciada microrelatadora

- Tot bé? – Sí… – Sí? – Sí, no…? – Sí? No? – Pse! – Com pse? – Res. – Res de res? – Ai! Prou! – Vols? – Vull, pro tinc por!

Guinedell

Crits, fred, suors, pluja i, per fi, l’esbarzer ha florit, després d’hivernar sota la pell fina del ventre.

Dani Vilaseca

Cafè vessat sobre la taula, mentre mires incrèdula des del llit. Des d’avui la vida serà fil de seda que et cobrirà com un capoll.

Dani Vilaseca

El sopar. Va plorar al conèixer que els diners no es podien menjar, abans havia tallat tots els arbres i pescat l’últim peix del planeta.

Jose Antonio Leiva

I was thinking about the bad note on the maths exam and have concluded that passed, not only is important approved because my parents do not punish me,  also for my future.

Guillem Planagumà

Ell estava sol, en un racó, trist, encongit i amb la cara desanimada, com si tingués el pitjor dels mals, o bé, potser el tenia. Estava ben clar: havia perdut un amic.

Guillem Planagumà

Et veig i somric. Retallem distàncies. Les paraules fan nosa, s’entortolliguen a la llengua abans d’eixir. A flor de pell, ens entenem.

Dolors Buch

Núvols transparents, esfilagarsats juguen al cel fent giragonses empentats pel vent. El sol els pinta de colors creant un quadre únic.

Dolors Buch

“Vaig entrar a casa, vaig deixar les claus i volia fer-ho però no vaig poder”

Gaspar Tarrida

Em van fer fora de la feina i de finiquito em van donar un plotter

Xets

El temps passa, vull tornar en el passat, viure-hi per sempre. Però el temps corre, no s’atura. I viure amb els records no és la solució.

Laia Martínez

Els admiradors del skate volen una “half pipe”. I l’alcalde no els hi fa perquè hi ha crisis. I al final la “half pipe” se la fan ells.

Enric Monje

En Pep es perd a la platja plena de gent, no porta el mòbil i no hi ha el socorrista. Un home alt amb gorra li deixa el mòbil.

Anna Picola

Vam anar a Sant Antoni, un dia divertit però molt animal. Tot el dia jugant  a rugbi. Tothom trepitjant fems, com animals.

Jaume Bersabé

Un home va d’excursió a la muntanya. Ell patina amb el gel perquè no va molt equipa’t. Al patinar, va caure i no li va passar res.

Jana Rodríguez

Un noi vol canviar la tradició de matar un ramat l’any. Discuteix amb l’ajuntament. Al final, decideixen que només mataran l’alcalde.

Pere Carbonell

Els aliens aterren a la Terra. Els aliens volen envair. Els aliens se’n  van tristos.

Soslan Basakev

Jo continu al teatre perquè mi vull dedicar; però com que trec males notes em volen desapuntar.

Maria Capdevila

Trobar defectes, odiar-los, trobar virtuts, detestar-les, pensar en aquella persona i emplenar-te de ràbia. És un sentiment diferent:l’odi.

Anna Garrido

Contenta,simpàtica és com em sento ara, quan penso en aquella persona que m’ha regalat el seu cor, les estrelles la lluna i tot el que pot.

Anna Garrido

Els divendres la mare solia anar a comprar, arribava a casa a les set, ens afanyàvem a baixar de l’habitació quan sentíem la porta.

Roser Sala

Un dia vaig anar a un parc d’atraccions. Les atracció de por no em van agradar, per això no hi vaig pujar, però la nòria em va agradar molt!

Núria Casellas

El ferotge Rex de xocolata contra una galeta Maria.I ara una pluja d‘estrelles de cereals. Per acabar un tsunami de Cacau amb llet. Xof!!!

Neus Chacon

En el moment més dolç del teu somni, sempre et desperten per algun motiu i et sents malament. Sempre hi ha un motiu bo o dolent.

MIRIAM PEREA

Cada trucada és un espant. Penjo. Aquest cop no ha estat res… Ring!

Pepe Sitjar Serra

Però va arribar el setembre i la rutina habitual.

Xiueta

Noooo! Calla animal! I si et senten i et vénen a buscar què? Llavors què t’empescaràs gamarús???

pitiriasis

I el cèntim li demana al pare: pare, jo quan sigui gran seré com tu? I tant fill, seràs un euro de cap a peus.

pitiriasis

Mentre els banyistes miraven fascinats com retrocedia el mar, van sentir la veueta de la nena rossa: “Jo ho he estudiat. Ve una ona gegant!”

Clemen Talvy

Cuando oyó el entrechocar de las puertas del saloon, Johnny, de espaldas y acodado en la barra supo que había llegado el momento.

Clemen Talvy

Obre el llibre per la pagina 6. No hi ha res. En blanc. L’escriptor ha perdut el seu do: la paraula.

Guinedell

Sinuós dibuixant les formes, recte davant l’obliqüitat. Ferma decisió, sota temperància i equilibri, tot moviment és sinó música, quan l’ordre mai decau.

SERGI BELMONTE

L’atac resulta sense marge d’error, sec i consensuat. Ferit, sé, en la caiguda; més que a l’estratègia i l’avantatge, cal no abonar-se a la causa ni al neguit.

SERGI BELMONTE

Si ho hagués sabut, ell també s’hauria buscat una companya

Ichabod Crane

Va inspirar profundament i va tancar els ulls abans de saltar amb la terrible certesa que seria l’última vegada

Ichabod Crane

Nasqué, ningú sabé si era home o gos i el lligaren a una cadena. Parlava i sols escopia pedres. Morí i dona i fills van respirar

Ferran Jordà

Recordo molta gent de fa molt temps i ara que fa temps que ja no hi són, és ara ens toca morir a nosaltres

Ferran Jordà

Tinc una cita. Estic guapa, em marejo, ploro davant el mirall, noto els dits del meu fill a la boca, vomito. Olor a ginebra. Demà tornar-hi.

Xevi

Vaig entrar a l’habitació i estava morta. Morta!

damià pujol

Ara ja tot era massa gris. Havia arribat el moment de fer un canvi. Però un canvi de colors.

La Laia

Els seus ulls eren aterridors. No tenia escapatòria, estava acorralada. Finalment, els monstres em van devorar sense miraments.

Anna Santano Carbonés

L’esllavissada m’havia separat definitivament del grup: era un home sol.

Participant núm. 17

A fora hi neva i, davant del foc, ella i jo junts al sofà groc: el meu cos crema i només el puc apagar sumant-l’hi l’ardor d’ella..

Miquel Bosch Sau

No és el moment de pensar en el passat: 140 caràcters és massa espai per capficar-nos-hi. Oblidem-ho tot i mirem endavant, Joe.

Guifré Miquel i Fageda

Ella li agradava massa per deixar passar l’oportunitat. Si ho feia bé, l’Olga acabaria al seu llit. Una copa, un ball, un petó. Fet.

Jordi Masdeu

3 dies després el seguia buscant. El temps s’escolava, inexorable. Just quan tot semblava perdut, el veié ajagut rere uns matolls.

Jordi Masdeu

Cauen per terra fulls en blanc i un tinter obert. Hi apareix un relat d’en Borges. Què diria Ell? “sobrenatural sí, però no impossible”.

Pablo Serrallach Llopis

Avecrem

L’escuet

Esperant de mi tant poc, esperant de mi tantíssim… tot el que sóc per ells és el que no esperen de mi. Mira’ls.

Participant núm. 17

I aquí estic jo, buscant unes paraules que siguin impactants, decisives; però només tinc 140 caràcters per fer-ho. I escrivint això ja els he perdut.

Montserrat Periago Oliver

L’home negre i la dona blanca van tenir un nen gris.

David Valle

Només es va treure del cap la idea de suïcidar-se, quan llençant-se des d’un vuitè pis, va veure com la nova veïna estenia la bugada.

David Valle

“una avia enxufada a la tecnologia, per nadal li van regalar una PSP”

ona tarrida talvy

Girà la mirada a la finestra per veure reflexada la seva imatge de triomfador, mentre gotes de pluja s’unien per dibuixar llàgrimes als seus ulls.

Hug Sargatal

La rutina diària els dona seguretat. De cop i volta, la fotografia digital i Internet revolucionen la residència. Tot ha canviat

Olga Cuevas Melis

Durant anys, intentà entrar (de cap a peus) dins l’ordinador. Quan ho trobà, no va saber sortir-ne sense saltar per la finestra.

Bruna Generoso

Pensant en Hollywood, l’actor de Sort marcà al GPS: “Èxit”. La màquina, comprada a Los Angeles, li indicà la pròxima sortida.

Bruna Generoso

Arrupida, va percebre, de cua d’ull,  un lleuger moviment dins l’ombra. Ell encara no havia marxat.

Kiki de Montparnasse

El revolt es tancà sobre si mateix i l’atrapà a un bucle infinit. La trobaren l’endemà motor en silenci, ulls fixos a l’horitzó inexistent.

li_ar

“Hi havia una vegada un follet i una rateta… i van ser feliços i van menjar anissos”

Ona Tarrida Talvy

Sigue el legado de toda nuestra especie, continua perdido en el vivir.

Ainhoa Bárcena Escarti

Tras el Fin muere un pequeño mundo que resucita con la primera palabra para repetirse.

Ainhoa Bárcena Escarti

Una mujer me escamotea un rasgo siniestro. Lo siembra, lo riega diariamente. Al cabo de un tiempo me lo devuelve marchito.

alejandro pereyra

A persigue a B toda una eternidad. B espera sentado en su casa, mirando la puerta de calle.

alejandro pereyra

El veig. M’hi acosto. Les cames em fan figa. Parlem. Els ulls li brillen. Xispes, rialles, paraules. Dos petons i marxo. Esperaré

olga cuevas melis